Al matí, amb Raquel García. El cub blanc. I avui és el Dia Internacional de l’Art. L’efemèride commemora el naixement de l’artista renaixentista Leonardo da Vinci, el 15 d’abril de 1452. L’any 2011, l’UNESCO va declarar aquesta data amb el propòsit d’acostar les diferents formes de l’expressió artística als ciutadans. Hi ha moltes maneres i també moltes disciplines d’apropar-se a la cultura i també a l’art, i convé reivindicar-les cada dia. I això és el que intentem fer nosaltres en aquesta secció els dijous. I en aquesta aventura ens acompanya sempre l’artista, el professor i dinamitzador de l’Acadèmia de Belles Arts, en Gerard Torres Sant Martí. Gerard, bon dia i també benvingut al matí. Felicitats. Felicitats per la part que et toca.
Sí, sí, cada mes com que anem programant, doncs, sí, em porta una petita part, diguem-ne. Escolta, explica’ns per què creus que és important, abans d’entrar en matèria, reivindicar, no?, posant al calendari una data com aquesta. Ho dius pel Dia Internacional de l’Art, oi? És que això amb el tema, a vegades, amb els dies em fa una mica de lió. El Dia Internacional de l’Art, el dels museus, que en tot cas em sembla molt bé. Però sí, és bo, jo crec que això és una decisió de l’UNESCO, al final, que determina.
I la idea també, suposo, amb aquestes dates és donar de rellevància aquest patrimoni material que tenim els éssers humans, que és l’art i la manera com ens comuniquem per part d’ell. Llavors, em sembla fantàstic. Vull dir, t’ho proposta que difongui, en aquest sentit, les arts plàstiques, que trobo que li falten empenta, serà benvinguda. Doncs avui nosaltres, com sempre, picarem pedra per descobrir artistes i mirades. Explica’ns avui a qui ens presentaràs i també què és el que destacaries de la seva obra.
Doncs bé, avui presentem la Jannat El Harraq, que és una artista autodidacta marroquí amb nacionalitat espanyola. La mostra es diu “Mediterráneo entre luces y sombras” i que es pot veure fins demà divendres, així que també el programa d’avui també ens serveix perquè la gent s’animi aquests dos últims dies i vinguin perquè val la pena, si li agrada la pintura. La mostra és molt pictòrica, conforma 27 peces de diferents formats, tan grans, mitjanes i petites, i en el que jo destacaria de totes elles, ja sigui perquè hi ha motius figuratius o de paisatge, jo donaria aquesta importància que moltes vegades li atorguem a l’impressionisme, que és la llum i la seva incidència a partir de la pintura, i que de fet la mostra dona nom a això, a la llum que d’alguna manera s’origina en el Mediterrani. Doncs vinga, saludem a l’artista, la Jannat, bon dia, benvinguda al matí.
Bon dia, què tal? Moltíssimes gràcies per convidar-me i gràcies també a Gerard per la part que li toca, i a vosaltres per interessar-vos a l’art. Explica’ns, Jannat, ja ens ho ha dit el Gerard, que ets autodidacta, però una mica quan neix aquesta vocació, aquesta passió per l’art? Sí, bueno, una vocació, potser em va dedicar molt de temps aquests 10 anys,
Els últims 10 anys, però sempre he tingut molt d’interès a l’art, i m’agrada molt la bellesa i l’observació de la natura, i també jo em considero que faig part de la natura com tothom, no? Però l’observació a vegades és que et dona molta serenitat, creativitat, imaginació també, no? Però per plasmar-la sobre el llençol és un procés que a vegades és el valor, no? És el valor que pots tenir i la confiança en tu per començar, però també jo vaig tenir molta sort en la vida de trobar-me amb persones que li agrada també l’art i que són artistes també, i que em van guiar també en aquests dies de creativitat meva, de guiar-me com el pintor Enric Pau, que és un gran amic i és un col·lega, però sobretot un gran amic que m’ha ajudat molt en tot. I explica’ns per què aquesta passió també, aquesta obsessió pels paisatges, no? Sí, bueno, és una història meva, també perquè per mi el Mediterrani no és la calma que a vegades que té, però també és un mar també mortrum, o sigui, no és només nostrum, sinó també mortrum, perquè jo treballo molt amb la immigració i tota la immigració que passa, la majoria passa pel Mediterrani i bueno, té moltes històries al Mediterrani, té moltes guerres, han passat moltes guerres, però després té una calma, que és una calma com una mica, no sé si dir-ho falsa, però és una calma, que tothom parla del Mediterrani com un mar molt calma, però no és així, té molta efervescència
i té moltes històries i té molt cadàvers també, per això a mi m’inspira molt el Mediterrani. I parlant de com és el procés de creació, ara ens has explicat una mica el teu context, també perquè aquest tema centra la teva obra, però explica’ns també com és el teu procés d’això, de creació, no sé si et documentes, si sorgeix tot de forma natural. Sí, bueno, al principi sorgeix de forma natural, perquè per mi també la teràpia, art teràpia, ha sigut també una fascinació, he tingut sempre una fascinació per l’art teràpia, sobretot el dibuix i la pintura, perquè quan he treballat, per exemple, amb persones que no tenen tant de vocabulari per expressar-se, he recorregut a la pintura perquè se senten més lliures d’expressar-se i perquè se senten més creatius, he reconegut també, i a partir d’aquí jo he vist la pintura perquè se m’endonava bé també tot el tema de la perspectiva, de l’observació de llum, de tot el que ens rodea. A mi m’encanta el color, m’encanta la llum, jo soc un ésser de llum, quan hi ha llum jo he de sortir al carrer, no sóc una persona que li agrada l’obscuritat, doncs tots els reflexos que fa la llum en les coses sí que m’hi llaman molta atenció, m’ha cridat molt l’atenció, això volia plasmar-ho sobre coses i sobretot també mostrar-ho a la gent. Vaig fer l’altre novembre una exposició que ha agradat molt, que era les dones del Mediterrani, perquè també tenim altres coses que són peculiars, però sempre una mica totes les obres meves són una mica simbòliques dels processos d’immigració de les dones, de l’esforç, de la maternitat, una mica de les característiques de les persones que viuen al Mediterrani. Això que comentaves, Janard, dels reflexos, aquest interès que tens tu pels reflexos de la llum, en l’exposició es veu molt clarament, que jo recordi ara en un parell de quadres i tot, que on hi ha aigua i es reflexa la llum i que d’alguna manera també es reflecteix l’entorn amb la mateixa aigua. Jo haig de dir que normalment els efectes que fa la llum a l’aigua són difícils d’aconseguir, no tots els pintors i pintores ho aconsegueixen amb una naturalitat i jo crec que en aquest sentit en les teves obres, Jannat, es veuen molt bé els reflexos. Moltíssimes gràcies. De fet, el quadre que dona una mica, que vam posar en el trajectòria, que acompanya amb el títol, que són de les barques, és una molt bona obra per la meva opinió i que els reflexos crec que en l’aigua costen d’aconseguir. Sí, una mica. És l’experiència i l’exercici de la pintura que et dona també una mica de soltura amb l’experiència, amb l’exercici sobretot, però també amb l’observació de la llum i amb l’observació com rosa la llum les superfícies i com transforma també. I això, evidentment, s’ha de tenir l’observació però també s’ha d’aprendre, tot s’aprèn. La gent no és que tothom que pinta és que ha nascut pintor, no, no és veritat. És la pràctica i és l’exercici i és l’observació que es va nascen… I per això jo agraeixo molt a Enric Pau perquè m’ha ensenyat com també observar, millorar l’observació, perquè els colors abans vèiem, per exemple, l’arbre és verd i el tronc és marró però no és així. Tu veus que hi ha una quantitat de colors dintre del verd que oscil·len entre verd i blau i gris i també dintre del marrón també i clar, vas… si vols, hi ha també moltes maneres de pintar, hi ha persones que no són tan fieles al que veuen i si no li interpreten a la seva forma però en aquest cas a mi m’agrada com agafar tot el que viu i pintar-lo i ensenyar-lo a la gent perquè la gent també aprecia aquest color i obre els ulls al que està al voltant d’ells. Per mi això és molt important. Sí, això és una cosa també que hem de destacar, que la tonalitat, les tonalitats que hi ha en les obres de la Genat, Raquel, són molt vives perquè els colors estan molt premeditats, o sigui, estan ben cuinats, diguem-ne, o estan ben buscats a la paleta, hi ha una degradació, ascendència o descendència de tons que es palpa això. Sí, ara quan ho descrivia, per exemple, amb l’arbre, com aconseguís tots aquests colors. Com és la teva tècnica també que utilitzes? Bé, jo gairebé sempre, no gairebé, sempre, o l’oio sobre l’enso, sobre el lint, m’encanta, utilitzo el pínsel com el normal però a vegades pàtola i a vegades també amb les mans i utilitzo el que puc. I escolta, com t’hem d’imaginar? On és el teu taller, laboratori de creació? Sí, bé, jo sempre, la majoria és la natura, jo faig plener i per mi és com si vas d’excursió a captar la natura, a vegades jo puc captar un paisatge que et cridi i vas a pintar i t’instal·les en aquell lloc i comences a pintar i està així de espontani. I després a casa, a vegades, bueno, si són retratos i aquestes coses, sí, a vegades en el taller, que tengo el taller con mi amigo Enric Pau, en Gelida, entonces ahí, bueno, pues muchas veces hacemos retratos o otras cosas que no necesitan, o sea que no son plener, pero la majoria de mis obras son en plener, o sea, es como sortir a la natura y hacerlo desde ahí. Una mica doncs a urban sketch, eh?, com parlàvem l’altre dia, Gerard. Sí, sí, sí, moltes vegades el tema de l’urban sketching té això, no?, bueno, moltes vegades no és que té això, el que passa que la pintura, l’óleo, com tu dius, Jannat, té esta plàstica que quizá el dibujo, que l’urban sketching, que és l’exposició que hi ha al teu costat, no?, de la màgia, que és més de dibuix, amb l’óleo pots arribar, potser més, a aquesta representació de la llum, per què? Perquè pots aconseguir les tonalitats, no?, i la incidència de la llum en l’objecte, amb el llenguatge, per mi, almenys, amb el llenguatge de la pintura, potser és més proper a poder parlar d’això, potser amb el dibuix s’interpreta més la forma, però el que és el color, l’óleo té un pigment que aconsegueix aquesta qualitat. Sí, a mi m’encanta l’óleo i el veig com una cosa molt, amb molta classe, m’agraden les altres, però el que m’atraeix a mi, la veritat, és l’óleo, perquè la veig com molt rica, com rica en expressar tant els colors, les llums, les sombres, però també les dimensions. A vegades hi ha obres que es veuen com si fossin tridimensionals, perquè et dona aquesta capacitat de fer-ho i de plasmar tot el que tu vols fer. No és que sigui fàcil o difícil, és que a cada un li agrada, és una cosa que t’agrada, i a mi l’óleo m’afascina, realment m’afascina. I també el que és la construcció de la pincelada, al final, quan, per exemple, vas posant una…
Per exemple, penso en les nus, en algunes obres de les que has fet, les nus em creen com una fascinació, perquè aconsegueixes donar-li volum, i això es aconsegueix, potser, amb la construcció de la pincelada, quan poses una sobre l’altra, vas aconseguint aquest volum. Jo això ho vaig llegir fa molt de temps amb Cézanne, per exemple, Cézanne, quan dibuixava les manzanes, que li donava el volum a partir de la construcció de la pincelada.
Total, sí, és la construcció, és la mixta de l’observació de la llum, però el que tu dius és la mixta dels pincels, de les pincelades, però també el que ha d’estar tot, és com ha integrat en el paisatge, que es veu com si estigués a prop, o lluny, o més fosc, o més llum, però també el que a vegades la gent potser veu un quadre i diu “no, és una cosa també científica”.
Un quadre és molt científic perquè on ve la llum es reflecteix sobre els… i hi ha una limitació de l’espai de reflectiment de la llum sobre els llocs on cae la llum. Llavors, aquí pots fer errors, que hi ha també obres que són errònies, perquè la llum si ve d’un costat no pot venir, té una caiguda sobre… té un espai on caigui, però l’altre ha de ser la sombra, per exemple. Llavors, pots veure… és com una operació matemàtica, més enllà d’artística, o sigui, la tècnica i tot això, però també la responsabilitat de transmetre tota la llum, el volum i tot això en la seva pròpia dimensió, evidentment. Si tu vols ampliar-ho i fer alguna interpretació diferent, ho pots fer, evidentment. Però el real, per exemple, qui fa figuratiu? I això, evidentment, ha de tenir també aquestes coses molt importants que ha de limitar-se també a ella i observar-les i ser fiel a això.
El rigor que té… Sí, és un rigor, sí. Jannat, jo també et volia demanar, avui que és el Dia Mundial de l’Art, la importància d’aquesta disciplina, d’aquesta passió per tu a la teva vida. Sí, a mi l’art, la veritat, m’ha ajudat moltíssim en moments difícils, en moments d’introversió, en moments… I la veritat et dona una soltura, et dona una teràpia i una existència diferent.
O sigui, no és una existència bàsica, sinó et dona… És com per als cristians, un àngel que té alguna cosa sobre la cabeça, és el mateix. O sigui, et dona alguna cosa, t’il·lumina, t’il·lumina per dins i… És com si t’aixecas. En tot cas, em sento així. Et fa transcendir, no? Que això em dona… Sí, sí. I escolta, doncs, il·lumina’ns, ajuda’ns, tu com a marroquina, recomana’ns també algun artista, no? Perquè els nostres oients, a banda d’anar avui o demà a veure la teva exposició a l’Acadèmia, puguin googlejar i buscar també d’altres referents. Sí, hay muchos. Mira, estábamos hablando Gerard y yo, antes de ir, me parece, y me he preguntado si había artistas conocidos marroquíes. Y, por ejemplo, en todo Marruecos hay muchos artistas, pero el norte de Marruecos son ciudades como Tetuán, sobre todo. Hay una escuela de arte muy conocida, o sea, no conocida como escuela grande ni nada, sino que salen de ahí muchos buenos pintores. Y hay muchos museos, sobre todo muchas galerías, y hay una producción enorme en Marruecos por parte de los artistas, y buena también. Y hay otros antiguos que… Pero he visto, por ejemplo, puedo… Yo tengo un gran amigo, Mohammed Mrabet, que es un gran artista también, tengo Shardudi, tengo varios, no quiero decir nombres, porque si no me voy a olvidar de otros. Sí, perquè a més a més ens queden 30 segons, però jo crec que també valia molt la pena, no? Doncs aprofitant que en teníem, doncs a destacar alguns. Sí, yo pienso que también tiene que haber un poquito de interés de parte de Europa, en África, en el norte de África, porque también hay muchos productores de artes, hay muchos creativos, mucha gente creativa, hay unas capacidades, un potencial muy grande que hay que aprovecharlo, y bueno, pues yo aprendí mucho, la verdad, de los pintores de aquí, y que me encanta porque hay un potencial artístico enorme. I per això l’havíem de posar en valor tot aquest potencial. Moltíssimes gràcies a tots dos, que ja estem fora de temps. Una abraçada i fins la propera. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies, Òndia. Que vagi molt bé. Adeu. Adiós. Al matí, amb Raquel García.